Gent que he conegut: Edmond M. Garreta, abat de Poblet i prior de Solius.

Al llarg de la meva vida he conegut moltes persones que, per una raó o una altra, han influït en la meva vida de forma clara. Una d’elles, ja mencionada abans, el Dr. Joan M. Coronas, a qui dec savis consells sobre l’estudi de la química inorgànica que m’han servit també per a la vida quotidiana.

Però potser una de les que més ha cridat la meva atenció ha estat el P. Edmon M. Garreta, que fou el primer abat de Poblet després de la restauració i, en audaç i reeixida opció, fundador i primer prior del petit monestir de Solius. M’he retirat allà més d’un cop al mes d’agost, quan un sol aclaparador cau sobre el Baix Empordà, a buscar un recer d’ombra i silenci. La recompensa ha estat més gran que tot el que jo pensava i podia imaginar.

No és un gran monestir, al contrari, petit, molt petit, molt humil; però la seva comunitat, tot i ésser pocs, el fa gran.  I d’entre aquests pocs monjos recordo especialment la persona amable, sempre amb la paraula adient, del P. Edmon M. Garreta, recentment traspassat, que fou el seu fundador i primer prior.

monestir de solius

Entrada al monestir de Solius i l’església de Santa Agnès.

Jo diria que era l’antítesi del gran personatge. La seva presència no imposava, el seu somriure, la bondat que traspuava tota la seva persona, el parlar suau, més aviat lent, com en una contínua pregària, us inclinava a la confidència. Si algun adjectiu el pot descriure jo diria que és ‟discret”; d’una discreció gairebé grisa que no deixava veure gens la seva gran capacitat d’acció.

Una capacitat d’acció que deixaria bocabadat més d’un. Als trenta-tres anys era abat de Poblet. Tretze anys després, buscant una vida allunyada del turisme i de les visites al monestir, amb tres companys més (Albert Fontanet, Enric Benito i Jordi Gibert) va anar a Solius, un llogarret perdut entre pins vora Santa Cristina d’Aro. La rectoria de Solius, llavors convertida en casa de colònies, fou el seu primer allotjament amb el permís del bisbe. Després de la Missa del dia 21 de gener, festa de Santa Agnès, a qui és dedicada l’església, van decretar la fundació del monestir. Poc temps després el bisbe de Girona, Narcís Jubany, els concedí de quedar-se a Solius de forma definitiva. Aconseguia així dos objectius: un monestir fundat sobre les idees del Concili Vaticà II, i l’ambient d’austeritat i pobresa que caracteritza l’orde del Cister.

primers_monjos_solius

Els primers monjos de Solius (d’esquerra a dreta: Albert Fontanet, Enric Benito, Edmon M. Garreta i Jordi Gibert).

Darrera aquella aparença pausada i calmosa s’amagava una persona amb una activitat frenètica. Van començar remodelant l’església de Santa Agnès —una de les poques que es van salvar durant la guerra civil—. En pocs mesos va quedar refeta i enllestida amb un nou altar d’acord amb les normes litúrgiques que havien sortit del Concili: un monòlit de pedra d’un color gris fosc, al mig del presbiteri. L’absis acull el cor dels monjos en el seu res de les hores canòniques. Quan a l’estiu el sol ponent entra pels vitralls l’espai adquireix una atmosfera etèria, quasi irreal. Ja de nit, al cant de la Salve, després de les Completes, només un ciri il·lumina la imatge de la Mare de Déu, però una mena de clarícia omple tots els voltants de l’absis i la imatge sembla suspesa entre el cel i la terra i el seu somriure amorós abraçar a tothom.

Enllestits els treballs per a la pregària i lloança a Déu, això havia de ser primer que tot, començà la construcció de les dependències del nou monestir. Novament la tenacitat d’aquell home baixet, d’aparença impertorbable ni que caiguessin llamps i trons, va aconseguir tenir-ho tot llest en poc temps. És cert que van tenir ajuts, de la gent i del bisbat, però això no treu cap mèrit a la seva tasca ni a la dels germans que el van acompanyar en aquella aventura. Què era sinó una aventura deixar Poblet per anar a un racó de món a fer un nou fogar de pregària lluny de la seguretat que els donava el vell monestir?

Només aquestes dues tasques eren prou fer-lo tornar orgullós. I amb raó. No fou aquest el cas de l’abat Edmon M. Garreta. A aquella activitat incansable anaven unides una humilitat i una senzillesa a prova de bomba. Va dedicar la seva vida al servei de Déu i dels germans. En paraules seves: «una vida de foscor, de desconcert davant els plans de Déu en mi, de sofriment interior, però de desig de fidelitat a la seva voluntat, malgrat les meves defallences i pecats.»

garreta_abat_emerit_monestir_solius

El P. Abat Edmon M. Garreta als darrers anys.

Certament que la sortida de Poblet li havia de causar desconcert i moltes hores de sofriment interior. Per què he de sortir de Poblet? Per què un altre lloc? Que va tenir hores de foscor? Qui no les ha tingut quan s’ha trobat davant el fet d’haver de prendre una decisió important, qui sap si fonamental, a la seva vida? D’això no crec que ningú pugui dubtar-ne; però dintre seu hi havia una força que l’empenyia, més forta que la tramuntana de l’Empordà quan bufa rabiosa duent-se pel davant tot el que troba: el desig de fidelitat a la voluntat de Déu. Que potser en algun moment es va sentir defallir? No defallia Jesús a Getsemaní? Però, com Ell, es va mantenir fidel fins al darrer moment a la voluntat del Pare.

Aquest home, petit i grassonet quan el vaig conèixer, aparentment poca cosa, amagava una de les grans personalitats de Catalunya, dissortadament poc coneguda. Congruent fins al final amb la seva decisió de prendre els hàbits monàstics del Cister, la seva vida s’ha extingit en aquest món deixant un buit entre els que el vam conèixer ni que fos de passada. La Mare de Déu de Solius, que tantes vegades li havia sentit cantar la Salve, l’ha acollit ara als seus braços i presentat al Pare igual que va presentar el seu fill Jesús. Amén.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s