Presentació. Infantesa i joventut,

Començo aquest bloc als inicis de la segona meitat de l’any. Amb una periodicitat setmanal aniré publicant pensaments, idees, lectures, comentaris, etc. Però potser que abans de començar a publicar em presenti.

El meu nom és Josep M. Viñas. Vaig néixer a Barcelona el divuit de gener del mil nou-cents cinquanta al si d’una família de classe mitjana com tantes n’hi havia llavors. Els meus pares s’esforçaren en donar-nos, al meu germà i a mi, una educació el més completa possible dins el que permetien les possibilitats econòmiques i la situació del país.

Del meu pare vaig aprendre la necessitat de l’esforç i la tenacitat, a voltes ratllant l’obsessió, per aconseguir els nostres objectius; era exigent, perquè coneixia les nostres possibilitats, i també generós quan demostràvem la nostra capacitat als estudis. De la mare vaig heretar el gust per la lectura, sobretot els grans clàssics de la literatura castellana; la recordo, de petit, mentre sopàvem (el pare tornava tard de treballar), llegint-nos fragments de Don Quijote o de la Flor de Leyendas (encara em sembla sentir Roldan i la seva espasa Durandart, o a Carlemany, el de la barba florida) i altres obres que han quedat oblidades a algun racó de la memòria.

Dels sis als setze anys fets vaig estudiar al col·legi dels claretians, al llavors anomenat Col·legi de l’Immaculat Cor de Maria, avui Claret,. L’elecció no fou a l’atzar. En aquells temps els claretians eren els més catalanistes, dins el que permetia el règim polític i una mica més, i el pare, més catalanista que la mare, de forta influència castellana però no anticatalanista, el va triar per a la nostra educació, tot i que fos en castellà. Però tant a nivell educatiu com familiar he estat sempre bilingüe.

Tinc bons records del col·legi en general, i alguns de dolents, i una base cultural àmplia i sòlida encara que estudiés un batxillerat de ciències (llavors les coses eren més senzilles: ciències, lletres o comerç; ara hi ha una multitud de batxillerats especialitzats que “desprecian cuanto ignoran”, això és, gairebé tot. Encara que després vaig cursar la carrera en Química, m’anava formant també en filosofia, els clàssics grecs i llatins, història de l’art, literatura i tantes altres coses que m’atreuen. Dec la meva afició a la filosofia al Prof. Armando Segura (ara Catedràtic Emèrit a la Universitat de Granada) que feia llavors la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona. Els clàssics grec i llatins i la història de l’art venen del batxillerat: vaig tenir molt bons professors que em van inculcar l’interès per aquestes matèries.

Potser el lector es pregunti per què vaig estudiar química. Novament he de tornar als anys de col·legi. El P. Antoni Bantulà fou un excel·lent professor que ens feia reflexionar sobre el que observàvem (les classes pràctiques eren magnífiques) i preguntar-nos el per què de tot allò. D’allà va néixer una vocació científica que, complementada amb la formació humanística m’ha permès ser el que sóc, amb les meves virtuts i els meus defectes, els meus gustos —inusuals per a molts, ¿qui llegeix els clàssics grecs avui dia?— que han fet que em consideressin una bèstia estranya.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s